Estic cansat
de que em riguin les gràcies.
Estic cansat
de que se'n riguin de mí.
Estic cansat
de treballar sempre massa.
Estic cansat
de que no ho vegin així.
Jo voldria
que valoressin l'esforç.
Jo voldria
que no donessin favors.
Jo voldria
que no hi haguessin plors.
Jo voldria
trobar un món millor.
Lluitarem
per la democràcia.
Lluitarem
per la revolució.
Lluitarem
per la igualtat de classes.
Lluitarem
en contra de la corrupció.
Estic cansat
d'aquesta economia,
estic cansat
del canvi dels millors.
Estic cansat
d'aquesta burgesia,
estic cansat
de Convergència i Unió.
Jo voldria
fora la retallada.
Jo voldria
millors subvencions.
Jo voldria
joves amb habitatge.
Jo voldria
menys contaminació.
Lluitarem
per la igualtat de sexes,
lluitarem
per la immigració.
Lluitarem
per un govern d'esquerres,
lluitarem
per trobar la solució!
D'acord, pot semblar una mica infantil, però ja començo estar fins el cap de munt de com s'està desenvolupant tot. Catalunya va cap a la deriva? Sóc catastrofiste?
La solució potser seria la consolidació d'una esquerra unitària i de veritat. És hora que la gent d'esquerres ens ajuntem per lluitar pels drets de tothom i per les institucions públiques.
Qui ho pot capitanejar això? La societat i aquelles institucions i partits que sempre s'han cregut que són d'esquerres i creuen en una societat més justa i igualitaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada